P R I O R A T

Recull de noticies de la comarca

Nom:
Ubicació: Priorat, Catalunya, Spain

30 de gener 2006

Pantà de Margalef

Los ecologistas de Margalef presentan alegaciones por la ampliación de la presa

ESTEVE GIRALT - 30/01/2006 - LA VANGUARDIA - MARGALEF

El grupo ecologista Gepec ha presentado alegaciones a la ampliación de la presa de Margalef (Priorat) alertando de que este proyecto provocará dañar de "forma irreversible" la cueva de la Taverna, donde se encuentran pinturas rupestres declaradas patrimonio de la humanidad por la Unesco. Se trata del único grabado mural figurativo del paleolítico superior localizado en Catalunya. Los ecologistas creen "prioridad y una obligación del Govern" la conservación de esta pintura. El Institut d´Evolució Humana, adscrito a la Universitat Rovira i Virgili (URV), también ha expresado su preocupación por los efectos de la elevación de la presa.

La entrada de la cueva de la Taverna está inundada, "por la construcción de la presa", a principios de los 90, por lo que su recrecimiento afectará, según los ecologistas, al mural de arte rupestre, donde está representado el denominado "ciervo de la cueva de la Taverna". Ante esta situación, el Gepec reclama al Govern que desestime la ampliación porque "vulnera los preceptos que regulan la declaración de bienes considerados patrimonio de la humanidad".

En sus alegaciones, los ecologistas alertan también de que el proyecto de ampliación de la presa tendrá un impacto ambiental negativo sobre el río Montsant, donde viven especies en peligro de extinción, y sobre el parque natural de la Serra del Montsant.

Albarca nevada

 Posted by Picasa

Pantà de Siurana


Aigua
Els embassaments de Tarragona es troben al 69,36% de la seva capacitat

Els embassaments de les comarques tarragonines es troben de mitjana,
segons informa l'Agència Catalana de l'Aigua, al 69,36% de la seva
capacitat, fet que representa un lleuger augment respecte la setmana
passada, quan es trobaven de mitjana al 68,09%./* El de Siurana és el
que presenta menys cabal, poc més del 57% de la seva capacitat.*/
Dels 21,28 hectòmetres cúbics que poden arribar a acumular els tres
pantans, actualment se'n troben coberts per l'aigua 14,76. Entre els
pantans, destaquen el de Foix, al Baix Penedès, que es troba al 100% i
/*el de Siurana (Priorat), que es troba al 57,24%.*/ Mentre que
l'embassament de Foix ha omplert els 3,74 hectòmetres cúbics que té de
capacitat màxima, el de Siurana mostra un cabal de set hectòmetres dels
12,22 que pot arribar a acumular. De la resta de pantans de la
demarcació que controla l'ACA a diari, el de Riudecanyes (Baix Camp) es
troba al 75,21% (amb quatre hectòmetres).

Segons les dades proporcionades per l'ACA, els tres pantans han
experimentat, de mitjana, un augment del seu cabal respecte la setmana
passada, quan es trobaven de mitjana al 68,09% de la capacitat i
acumulaven un total de 14,49 hectòmetres cúbics.

Tarragona / ACN
30-01-2006 / 09:13

27 de gener 2006

Festes locals laborals any 2006

Priorat

Bellmunt del Priorat, 13 de desembre i 28 de desembre.

Bisbal de Falset, 25 de julioi i 8 de setembre.

Cabacés, 3 de febrer i 25 d' abril.

Capçanes, 28 de juliol i 31 de juliol.

Cornudella de Montsant, 10 de juliol i 21 d' agost.

Albarca, 23 de gener i 14 d' agost.

Siurana, 9 de maig i 14 d' agost.

Falset, 22 de maig i 16 d' agost.

Figuera, La, 15 de maig i 11 de novembre.

Gratallops, 20 de gener i 10 d' agost.

Guiamets, Els, 21 d'agost i 28 de desembre.

Lloar, El, 7 d' agost i 29 de setembre.

Margalef, 25 d'abril i 29 de setembre.

Marçà, 16 d' agost i 27 de desembre.

Masroig, El, 24 agost i 25 agost.

Molar, El, 16 agost i 17 agost.

Morera de Montsant, La, 7 i 8 setembre .

Escaladei, 13 octubre i 7 desembre.

Poboleda, 4 i 5 agost

Porrera, 17 gener i 13 novembre.

Pradell de la Teixeta, 15 juliol i 30 setembre.

Torre de Fontaubella, La, 5 agost i 30 desembre.

Torroja del Priorat, 13 maig i 29 setembre.

Ulldemolins, 13 juny i 25 juliol.

Vilella Alta, - pendent de publicar -.

Vilella Baixa, La, 22 maig i 25 juliol.

26 de gener 2006

Construcció depuradores

 El Punt 25/01/06  La Generalitat planteja els períodes 2009-2011 i 2012-2014 per construir les depuradores de tots els municipis menors de 2.000 habitants de la regió. Es preveuen 121 actuacions pressupostades en 48 milions d'euros, on també s'inclouen projectes majors com l'estació d'Altafulla o el nou procés de digestió anaeròbica a l'estació de Vila-seca i Salou. Fins al 2008, es construiran depuradores a Vallmoll, Miami, Riudecols, l'Hospitalet, Prades, l'Aleixar, el Montmell, Solivella, Sarral, Vilanova de Prades, Ulldemolins, el Masroig, la Bisbal de Falset, Bellmunt, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Gratallops, Marçà, la Morera, Margalef, el Molar, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, Torroja, la Torre de Fontaubella, la Vilella Baixa, la Nou de Gaià i Vespella de Gaià. --  

Nou llibre del Montsant

Una nova guia amplia la literatura excursionista per la serra de Montsant

El llibre del reusenc Jaume Mas proposa 36 itineraris circulars i vuit
travesses per la muntanya

NATÀLIA BORBONÈS. Reus El Punt 22/01/06

L'any 1999, van aparèixer gairebé de manera simultània dues guies excursionistes dedicades a la serra de Montsant. Aquells llibres, firmats per Rafael Ferré Masip (Edicions del Centre de Lectura) i Antoni Cabré Puig (Cossetània Edicions), posaven al dia els itineraris per la serra prioratina de la qual fins llavors només hi havia un precedent mític: la guia que, el 1929, havien escrit Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna i que, tres dècades després, havia actualitzat Ramon Amigó.
Ara, un altre reusenc, Jaume Mas Roca, contribueix a ampliar la bibliografia excursionista pel Montsant amb una altra guia.
De fet, la publicació dels llibres de Ferré i Cabré va desanimar momentàniament Mas, que havia començat a treballar en el seu el 1997.
Tot i així, aviat va reprendre els treballs que han acabat ara amb la publicació per part d'Editorial Piolet de Serra de Montsant. Excursions pel parc natural. 36 itineraris circulars i 8 travesses. Com ja diu el títol, hi ha una primera gran diferència entre les guies publicades el 1999 i aquesta: el Montsant és parc natural des del 2002, circumstància que ha permès el patrocini de l'obra per part de l'òrgan rector de la muntanya. Però també hi ha algunes aportacions innovadores, com l'edició de l'obra en color -amb la corresponent vistositat del llibre- i la proposta d'itineraris circulars, és a dir, d'excursions que comencen i acaben al mateix lloc. Una proposta que valoraran de manera especial aquelles persones que no tenen un gran coneixement de la muntanya. Un altre encert de la guia és que indica el grau de dificultat de cada itinerari i en dibuixa un perfil, amb la qual cosa el caminant pot valorar si serà capaç de fer front a les grimpades corresponents. Es troba a faltar, en canvi, un índex toponímic que faciliti al lector l'accés directe al grau, font, ermita o barranc que vol localitzar.
Jaume Mas Roca (Reus, 1974) pertany a la secció excursionista del CF Reddis, entitat en la qual es va iniciar en el muntanyisme de ben petit. En la presentació del llibre, dijous passat a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, recordava l'impacte que li va provocar el primer abordatge, encara xiquet, del Montsant pel vessant d'Ulldemolins. Des de llavors, les ascensions han estat múltiples i més durant el temps de preparació de la guia: «Han esta set anys de treball intermitent fent nombroses sortides, cronometrant horaris, descrivint els itineraris, prenent azimuts amb la brúixola i fitant i netejant algun tram de camí».
Una tasca que li ha permès conèixer encara més la muntanya i participar en les correcions de l'última edició del mapa Serra de Monsant, que Editorial Piolet va publicar el 2004. A més, sobretot durant l'últim any, Mas ha hagut de revisar els itineraris ja que el parc natural ha
netejat camins, ha posat nous pals indicadors i ha condicionat alguna pista.
La directora del parc natural, Neus Miró, en la presentació del llibre, va dir que el Montsant és una muntanya on «la gent encara es pot perdre». L'aparició de tantes guies, però, farà que aquest objectiu sigui cada cop més difícil d'assolir.

21 de gener 2006

Accident a Porrera / Palau de Falset

Muere un motorista de 72 años en Porrera, en un accidente multiple
TARRAGONA, 20 Ene. (EUROPA PRESS) -

Un hombre de 72 años que conducía una motocicleta murió hoy en la carretera TP-7401 de Porrera (Tarragona) al verse implicado en un accidente múltiple, según informó hoy el Servei Català de Trànsit (SCT).

El siniestro tuvo lugar hacia las 8 horas, al colisionar dos turismos y verse implicados también una motocicleta y otro turismo. A consecuencia del accidente resultó muerto el motorista, Josep Maria M.B. y vecino de Porrera.

*************************************

 La remodelació de l'edifici, del Palau dels Comtes d'Azara, de Falset,futura seu del Consell Comarcal del Priorat, va començar fa unes setmanes  NATÀLIA BORBONÈS. Falset El Punt 14/01/06 La conservació dels principals elements patrimonials i l'adequació de l'edifici a les futures necessitats del Consell Comarcal del Priorat són els criteris que se seguiran en la restauració del palau dels comtes d'Azara de Falset, un immoble d'origen renaixentista que la Generalitat té catalogat com a bé cultural d'interès local. Tot i que ja fa uns dies que les obres han començat, el projecte de rehabilitació, que està pressupostat en 1.670.000 euros, es va presentar ahir a la seu actual del Consell Comarcal en un acte que va presidir el director general d'Administració Local. Les obres duraran prop d'un any.  Tot i que no hi ha documents escrits que ho confirmin, sembla que el palau dels comtes d'Azara, que els falsetans també anomenen la Casa Gran, va ser construït a finals del segle XVI sobre restes àrabs, per la qual cosa el seu estil és originàriament renaixentista. Al començament del XIX es van reformar la planta principal i la façana i s'hi va bastir un habitatge de dues plantes. Els propietaris de l'edifici eren els Azara, uns nobles il·lustrats aragonesos que van obtenir el títol de marquesos de Nibbiano. Un membre d'aquesta nissaga es va casar amb Esperança d'Anguera i Tomàs, una rica propietària de Falset. Va ser probablement aquest casament el que va provocar que, al XIX, es fessin les reformes al palau que li van canviar bona part de la fesomia renaixentista. Ja al segle XX, els descendents de la família que vivien a Falset es van traslladar a Barcelona i van llogar part de les dependències del palau a negocis particulars -la planta noble es va llogar a una modista i a un callista-. El 1967, l'Ajuntament de Falset en va arrendar unes sales que va cedir al Centre d'Estudis Falsetans per instal·lar-hi un museu. L'any 1998, el mateix consistori va comprar l'immoble, que va cedir al Consell Comarcal del Priorat el 2002 perquè el rehabilités com a nova seu de la institució.   Obres complexes La rehabilitació va començar fa unes setmanes i, segons es va explicar ahir, les obres, que executa l'empresa Contratas y Obras SA, seran prou complexes per l'estat força degradat, gairebé ruïnós, de l'edifici. A més, en ser un immoble catalogat, el Departament de Cultura de la Generalitat ha obligat que la remodelació deixi intactes els elements patrimonials que conserven la tipologia de l'època en què es va construir. Les obres, doncs, respectaran la façana principal, que té una gran qualitat arquitectònica ja que està feta amb carreus de pedra; i els elements arquitectònics i decoratius del vestíbul i del pati central, és a dir, l'arcada que dóna accés al pati, la cúpula que il·lumina la zona i l'escala de pedra. També es restauraran els escuts nobiliaris dels Azara pintats a l'oli sobre teixit que decoren les parets de l'escala. Llevat d'aquests elements, l'edifici es refarà pràcticament de nou.  Quan l'edifici estigui rehabilitat segons el projecte que han redactat els arquitectes Felipe Guerra i Meritxell Lázaro, el Consell Comarcal del Priorat disposarà d'un edifici de dues plantes i entresolat, amb una superfície útil d'uns mil metres quadrats. L'ens destinarà la totalitat de les dependències als seus serveis i personal, tot i que habilitarà la planta subterrània -que es conservarà tal com està, amb locals amb volta de pedra- com a sala d'exposicions. El pressupost de les obres és d'1.670.000 euros. Per poder fer front a aquesta despesa, el consell té una subvenció de 748.010 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya i una altra de 200.000 euros del Feder, subvencions que gestiona el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat. El director general d'Administració Local, Albert Pereira, que ahir va assistir a la presentació del projecte, va explicar que la rehabilitació del palau dels comtes d'Azara és l'actuació del país que ha rebut més diners del departament que dirigeix. Però la institució comarcal haurà d'aconseguir més ajuts econòmics per poder completar el pressupost de les obres.

15 de gener 2006

FESTA DE L'ENCAMISADA A FALSET

La Festa de l'Encamisada torna aquest cap de setmana a Falset

El Centre d'Estudis Falsetans organitza la tradicional Encamisada, que
tindrà lloc els dies 14 i 15 de gener, a la capital del Priorat. Es
tracta de la festa més important de Falset, que s'omplirà de carros,
rucs i cavalls. Els guarniments dels animals seran, com cada any, un
dels atractius de la festa
La festa de l'Encamisada donarà el seu tret de sortida el proper
dissabte, 14 de gener, a la una del migdia, amb un repic de campanes i
l'explosió de coets. A les vuit del vespre, tots els col·lectius que
participaran en l'Encamisada, encapçalats pels dimonis i la Banda de
Música de Falset, es reuniran davant del Celler Cooperatiu. La cercavila
es dirigirà pels carrers de la vila fins arribar a l'església, on es
farà el pregó de la festa.

L'endemà diumenge, dia 15, a dos quarts de nou del matí, tindrà lloc la
tradicional benedicció d'animals a la plaça de l'església. A les onze
del matí, l'Encamisada es tornarà a reunir davant del celler per
desfilar posterioment pels carrers de Falset fins a la tornada novament
a l'església. Allí se celebrarà la Missa Major i es farà la benedicció
dels Panets de Sant Antoni. En acabar l'acte, l'Encamisada tornarà a
sortir pels carrers de la vila.
La Comissió Organitzadora ha establert enguany el següent ordre de la
rua: Dimonis, Banda de Música de Falset, carros petits, carros grans,
Carro de Sant Antoni, cavalleries petites, cavalleries grans i Pendó de
Sant Antoni.
D'altra banda, L'organització ha recordat a totes les persones que
portin carros o cavalleries que no es fa responsable dels danys que
puguin causar en el transcurs de la festa. Els participants, vagin a
d'alt o al costat dels carros o cavalleries, hauran de portar el vestit
tradicional català. Els carruatges podran estar adornats però 'sense
convertir-los en carrosses' i caldrà procurar que els guarniments dels
animals estiguin en bones condicions i siguin adequats.
Els guarniments, l'atractiu de l'Encamisada
Sens dubte, un dels trets característics de la popular festa de Falset
són els diferents guarniments dels animals i elements que hi participen,
bé siguin carros, rucs o cavalls. D'això se n'encarrega principalment el
baster falsetà, Emili Arbonès, que practica un dels oficis més antics de
Catalunya. Es tracta d'una feina completament artesanal i, per això, les
peces que s'elaboren es consideren peces d'art úniques i irrepetibles.
L'artesania del cuir curtit prové de l'herència musulmana i es va
estendre per tota la península. Aquesta inclou, entre altres oficis, la
guarnicioneria, dedicat a l'elaboració de tota mena d'accessoris
necessaris per les cavalleries de monta i carruatges. Així, entre els
objectes elaborats destaquen les selles de montar, el collar català,
francès, de ròssec o espanyol, les esmorralles, la sofra, la ventrera,
la retranca i les regnes, entre altres.Així, el baster elabora els seus productes completament a mà, a partir
de les matèries primeres naturals com ara el cuir, el fil de cànem, la
palla, la llana o la fusta. Per aquesta elaboració, es fa servir
únicament eines senzilles, però usades de manera magistral després d'un
llarg procés d'aprenentatge, que la majoria de les vegades ha estat
transmès de pares a fills, generació rere generació.En el cas d'Emili Arbonès, els coneixements els va rebre del seu sogre,
Lluís Casut. / ACN

Festa de la sorpresa

El Punt 12/01/06 - Efemèrides JORDI SOLER / TONI STRUBELL L'any 1875, un escamot armat carlí, dirigit pel Cura de Flix, fracassa en l'intent de prendre la vila de Lloà, al Priorat. Amb motiu d'aquest fet, se celebra a Lloà la Festa de la Sorpresa.

*********

El govern de la Generalitat dóna llum verd a la construcció i ampliació de tres CEIP i dos IES al Camp - EL PUNT. Tarragona 13/01/06 Cunit, Vinyols i els Arcs, Salou, Falset i Valls són els sis dels municipis del Camp de Tarragona on d'aquí al 2008 s'hi construiran diversos centres educatius o s'ampliaran les línies educatives. A Falset s'ampliarà el CEIP Antoni Vilanova amb dues línies d'educació infantil i primària. De moment el govern ha encarregat a GISA les actuacions d'ampliació del CEIP de Falset

*********
FALSET, aquest cap de setmana: tradicional festa de l'encamisada

regadiu dels Guiamets

*Es desbloqueja el regadiu dels Guiamets però el retard pot fer encarir
el projecte (PUNT DIARI)*

El pressupost del projecte és de 23,8 milions d'euros i afecta 2.000
hectàrees del Priorat i la Ribera d'Ebre

LURDES MORESO

Els Guiamets
El Ministeri d'Agricultura continuarà el 25 de gener a Tivissa el procés
d'aixecament de les actes d'ocupació dels terrenys afectats pel projecte
de regadiu del pantà dels Guiamets, que afecta municipis del Priorat i
la Ribera d'Ebre, un procés que ha estat paralitzat durant tres mesos a
petició del govern català. Finalment, les obres s'han desbloquejat i la
comunitat de regants s'ha compromès a convocar eleccions el 12 de
febrer. Amb tot, la plataforma que defensa el projecte de regadiu
critica l'actuació del delegat del govern a Tarragona i sosté que el
retard en les obres encarirà el projecte.

«Hem perdut tres mesos, durant aquest temps les màquines no han pugut
accedir a les finques que encara estaven pendents d'expropiar, tot i que
han continuat els treballs a l'estació de bombeig», va dir el portaveu
de la Plataforma de Defensa del Nou Projecte de Reg de l'Embassament
dels Guiaments, Josep Lluís Bargalló. En aquest sentit, els regants
creuen que el retard de les obres pot fer encarir el projecte i es
pregunten qui assumirà aquest cost addicional. «L'obra s'hauria d'acabar
el mes d'octubre perquè un 17% del pressupost és finançat per la Unió
Europea i si no es certifica a temps l'obra es perdrà aquest ajut», va
explicar Bargalló. En cas que es perdi aquesta subvenció, els regants
defensen que sigui l'administració catalana la que n'assumeixi el cost,
ja que el retard de les obres és degut a la paralització del projecte
per part del delegat del govern català al Camp de Tarragona, Xavier
Sabaté. El delegat del govern va sol·licitar el passat mes de setembre
la paralització de les actes d'expropiació al Ministeri d'Agricultura
al·legant que era necessari revisar el projecte i que calia fer
eleccions a la comunitat de regants, ja que feia quatre anys que no es
renovaven els càrrecs. Unes eleccions que la Generalitat i la comunitat
de regants, presidida per Emili Sanmiquel, han acordat que siguin
liderades pel govern per evitar enfrontaments entre els mateixos
regants. Les eleccions es faran el pròxim 12 de febrer.
Les eleccions als nous òrgans de govern de la comunitat de regants del
pantà dels Guiamets es faran en una assemblea en la qual també es
ratificarà el nou cens de socis, es presentarà un informe econòmic sobre
la gestió dels darrers quatre anys, s'aprovarà el pressupost del 2006 i
un pla d'inversions per als pròxims sis anys. Pel que fa al pressupost
del projecte de regadiu, és de 23,8 milions d'euros.

*
700 pagesos*
El projecte de regadiu de l'embassament dels Guiaments afecta uns 700
pagesos dels Guiamets, la Serra d'Almos, Darmós, Tivissa, el Masroig,
Garcia i Móra la Nova. En total, l'aigua arribarà a 2.000 hectàrees de
municipis del Priorat i la Ribera. Tot i que part d'aquestes localitats
ja disposen de xarxa de regadiu, l'obra que ara s'abordarà pretén
millorar l'estat actual del canal de reg. Així, s'executaran actuacions
com ara l'entubament de sèquies, la instal·lació de comptadors i
s'establirà un pla que garanteixi un ús racional de l'aigua. Tot i que
la majoria de regants defensen el projecte, també hi ha un grup de
crítics que considera l'obra «faraònica».

--

Cata de vins del Priorat

publicat a MUNDOVINO.com

Priorat: Los grandes

Esta Navidad nos 'encerramos' ante una mesa provista con la selección de los que previsiblemente son los mejores vinos del Priorat; fueron un total de 28 vinos, procedentes principalmente de las cosechas de 2003 (18 vinos) y 2002 (seis), acompañados de tres vinos de 2001 y uno de 1998.

El mejor fue L'Ermita 2003, en su línea habitual de solidez, complejidad y elegancia, que lo situaron un escalón por encima de sus competidores; no faltó una cierta polémica acerca de si el salto a ese escalón superior justifica su precio, que multiplica porseis y por 10 el de sus seguidores más inmediatos. Al final se acepta que el mundo -y no sólo el del vino- está lleno de ejemplos de productos que superan a los de su entorno en pequeños detalles cualitativos, que resultan ser muy valiosos cuando se alcanza un nivel tan alto, y que además tienen ese valor añadido de la exclusividad, de la producción limitadísima, de lo casi inalcanzable, estímulos perennes para algunos seres humanos afortunados que aspiran siempre a conseguir alguna de estas raras piezas.

En el segundo escalón, rayando también a un gran nivel, nos encontramos con Doix Costers de Vinyes Velles 2003, de Celler Mas Doix, que reafirma con hechos que su ascenso a la elite de los vinos del Priorat no es una casualidad y que cuenta con los medios para aspirar a las más altas cotas, y Clos Erasmus 2003, obra de una de las pioneras, Daphne Glorian, con un historial inmaculado: siempre, siempre, entre los mejores de cada año.

Tras estos, aparecen Trio Infernal 1/3, elaborado por un trío de bodegueros procedentes de Francia (Combier, Fischer y Gérin) que buscan nuevas vías de expresión en el Priorat y que en este 1/3 dan total protagonismo a la garnacha, logrando un vino que destaca por su finura y su delicadeza, desmarcándose un tanto del entorno que les rodea, y Finca Dofí 2003, otro valor seguro con la firma de Álvaro Palacios, distinto de L'Ermita, pero también con una gran categoría.

El cupo de destacados se completa con un sexteto encabezado por Gueta-Lupia 2002, de Bodega B.G., en el que Rafael Bordalás ha conseguido un vino expresivo y muy civilizado que se bebe con agrado; Roquers de Porrera 2002, de Celler de L'Encastell, un vino en el que predomina la potencia pero con una buena expresividad; Gran Clos 2002, un vino de marcado carácter del Priorat, con muy buenos mimbres y con una expresión global placentera; Manyetes 2003, la viña recién adquirida por Clos Mogador, llamada tal vez a producir unos vinos más delicados que los anteriores de la casa; Vall Llach 2003, potente como siempre, pero un tanto cerrado y difícil en el momento de la cata, y Clos Mogador 2003, del que se puede repetir el mismo diagnóstico que en el caso del Vall Llach: son vinos de largo recorrido que en estos momentos, aun apuntando su clase, no se hallan en un punto óptimo de su desarrollo.

A continuación de los citados aún encontramos hasta 10 vinos más que obtuvieron el beneplácito de los catadores, que los valoraron entre los 14,0 y los 15,5 puntos, entre los que cabe destacar a cuatro de ellos: Perinet 2003, Trío Infernal 2/3, Clos Galena 2002 y Pasanau Finca La Planeta 2003.

La impresión global de los catadores es que en el Priorato existen unas condiciones de suelo, clima y viñas de calidad, capaces de producir grandes vinos... pero que esto sólo lo consiguen unas pocas bodegas, que son casi siempre las mismas. En este año 2005 hemos de saludar la reconfirmación de Mas Doix y la aparición del Trío Infernal y de Celler de L'Encastell, en tanto que hemos apreciado un descenso notable de algunas otras firmas con presencia habitual en grupo de cabeza, como Viticultors Mas d'en Gil, Capafons-Ossó o Mas Martinet, que han estado habitualmente entre las más destacadas.

Aquellos productores que no son capaces de alcanzar altas cotas de calidad se exponen a ofrecer vinos difíciles, duros, que el consumidor de a pie recibe con poco entusiasmo y que, además, ostentan unos precios nada estimulantes.

Todo ello merece tal vez alguna reflexión.

20 de diciembre de 2005
Catadores: Juancho Asenjo / Luis Gutiérrez / Juan Manuel Ibáñez / Víctor de la Serna / Ignacio Villalgordo.

ELS MILLORS VINS

ALVARO Y RAFAEL PALACIOS, EN LA CIMA
ELMUNDOVINO Fecha de publicación: 01.01.2006 EL MUNDO VINO.COM

Alvaro y Rafael Palacios, dos hermanos jóvenes, apasionados por los terruños pobres y montañosos, capaces de innovar en zonas vitícolas olvidadas o poco desarrolladas de nuestro país, han sido galardonados con los premios 2005 de EL MUNDO y elmundovino al mejor vino tinto y al mejor blanco del año. El tercer premio, que cada año recompensa uno de los mejores vinos espumosos, generosos o licorosos de España, va a parar a un fabuloso amontillado procedente, no de Jerez, sino de su patria originaria: Montilla-Moriles.

Alvaro abandonó su Rioja natal y la bodega familiar en 1988 para romper con una forma tradicional de hacer vino y rescatar del olvido el inigualable terruño del Priorato. El resto es historia. Y este año su inmenso L'Ermita 2003 ha sido el vino español que más nos ha impresionado, por un ápice sobre otro vino para la posteridad, el Vega Sicilia Único 1994. (Y, como se puede ver en nuestras catas del Priorat, 2003 fue un año fausto para Alvaro: grandioso L'Ermita, fantástico Finca Dofí a la altura de los mejores de esa viña, y excelente Les Terrasses). Por segunda vez, un mismo vino es galardonado por EL MUNDO en dos añadas distintas: L'Ermita 1993 ganó en 1995 ('ex aequo', por cierto, con otro Único, el 1970), como el Numanthia 1998 y 2002.

La historia del pequeño de los Palacios, Rafael, es más reciente y menos conocida. Curiosamente, cuando los criterios estrictos de dedicación al viñedo –que Alvaro y él mismo habían defendido durante años frente a otros usos más convencionales– se impusieron en la empresa familiar y el 'exiliado' Alvaro fue reclamado para volver a marcar el rumbo de Palacios Remondo en Alfaro, Rafael dejó a su vez la empresa familiar. El quería hacer 'su' gran vino, preferentemente blanco –su pasión, demostrada con la creación del excelente Plácet–, y como el propio Alvaro y su sobrino Ricardo Pérez Palacios habían hecho ya en Priorato y Bierzo, él se decantó por las laderas de Valdeorras y una serie de pequeñas 'sortes' (parcelas sorteadas en las testamentarías) de uva godello. Su primer vino, As Sortes 2004 , con una mineralidad que nos recuerda más las cuestas del Rheingau que el mundo del vino español, es el que premiamos por las enormes promesas de grandeza que encierra. Paciencia a los impacientes: este blanco no se revela aún plenamente, pero es de muy largo recorrido.

Estos premios no se atribuyen necesariamente al 'mejor vino del año' en sentido absoluto, sino también pueden recompensar la personalidad, la innovación o la relación calidad-precio.

Para relación calidad-precio, los 150 euros que cuesta el Amontillado Solera Fundacional 1905 de Pérez-Barquero se nos antojan prácticamente un regalo dadas la hondura y la complejidad de este gran vino generoso, entre los mejores de España –un escalafón preciso es difícil, dado el nivel de la media docena de 'top'–, y quizá lo más difícil sea hacerse con una botella de este elixir, dada su escasa producción.

Como cada año, atribuimos también 12 menciones de honor a otros grandes vinos que nos han impresionado a lo largo de 2005.

Los 12 vinos con mención de honor

Doix VV 2003, Mas Doix (DOC Priorat)
Clos Erasmus 2003, Clos i Terrasses (DOC Priorat)
Único 1994, Vega Sicilia (DO Ribera del Duero)
PS 2001, Aalto (DO Ribera del Duero)
Malleolus de Sanchomartín 2002, Emilio Moro (DO Ribera del Duero)
Tilenus Pagos de Posada 2001, Estefanía (DO Bierzo)
Belondrade y Lurton 2003 (DO Rueda)
José Pariente Verdejo 2004 Dos Victorias (DO Rueda)
1583 Albariño de Fefiñanes 2003 (DO Rías Baixas)
Mas La Plana 1999 Torres (DO Penedès)
L'Avi Arrufí 2002 Vinos Piñol (DO Terra Alta)
Clio 2002 El Nido (DO Jumilla)