NOTICIES DEL PRIORAT
Al Priorat la immigració no supera el 8 per cent de la població. D'entre els nouvinguts en destaquen els anglesos
gemma casalé - Diari de Tarragona -
Algunes llibreries de la Gran Bretanya incorporen, entre les seves seccions, les obres que han estat fetes pels emigrants del país, fugits de l'estrès i la vertiginosa societat de consum, buscant un racó del planeta on poder gaudir dels plaers de la vida. Una d'aquestes obres és: Es pot beure te amb porró? La nova vida d'una família anglesa a Catalunya, en què el periodista Martin Kirby expressa les seves vivències al Priorat.
El de Kirby no es pas un cas aïllat. Al Priorat s'hi registren 887 immigrants -segons dades de l'1 de gener- i la tercera nacionalitat d'estrangers més nombrosa és la britànica. Hi ha comunitats d'anglesos sobretot als municipis que envolten Falset, o més llunyanes com a la Vilella Baixa. Són, sovint, famílies que han abandonat el seu país buscant un petit paradís. El Priorat és un d'aquests territoris que ofereixen pau i tranquil·litat, però també uns habitatges que, fa uns anys, resultaven molt més econòmics per als britànics, que hi acudien buscant cases aïllades, tot seguint el seu model de vida, i amb finestes amb vistes al Priorat.
És difícil definir-ne el perfil, d'aquests nouvinguts. Si bé es poden trobar famílies senceres, amb fills petits, que,com el cas d'en Martin Kirby, han optat per abandonar-ho tot buscant la pau d'aquesta terra de vins, també n'hi ha de jubilats. En la seva majoria, tots ells són llicenciats universitaris, que amb la venda de la seva llar han pogut pagar una nova propietat i, fins i tot, disposar de quatre diners extres per garantir un correcte establiment al territori.
L'arribada d'aquest col·lectiu de nous prioratins no ha provocat cap mena de mal de cap per a l'Administració que té competències en la matèria. Així s'expressaven Joan Carles García i José Antonio Robles, vicepresident i president del Consell Comarcal del Priorat, respectivament, mentre afegien que des de l'Administració sí que s'ha constatat una major demanda de classes de català entre la població que ha vingut de la Gran Bretanya. El Consell, a més a més, impulsa intervencions per donar suport a la nova població i ajudar-la en el procés d'aclimatació a la terra.
----------
EFE -BARCELONA
Los Presupuestos de la Generalitat para el próximo año prevén que la inversión descienda en 23 comarcas y suba en otras 18 con relación a las cifras del pasado año, y que en algunas de ellas, como el Segrià (Lleida), se duplique la cantidad dedicada.
Según datos del departamento de Economía y Finanzas de la Generalitat, la comarca que recibirá una inversión más baja el próximo año será el Priorat (Tarragona), con 1,9 millones, lo que supone el 0,1% del total, mientras el pasado año se destinaron 5,8 millones.
En el extremo opuesto, y justificado por el número de habitantes, la comarca del Barcelonés concentra la mayor inversión, con 1.281,8 millones, lo que supone el 41,2% del total previsto para 2008.
EL CONSELL COMARCAL DEL PRIORAT ELABORA DUES ORDENANCES MUNICIPALS TIPUS PER GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A LA COMARCA
Des de fa temps, els municipis del Priorat reben sancions per l’abocament de residus de la construcció en llocs no autoritzats. Des del Consell Comarcal del Priorat ja fa mesos que es treballa per resoldre aquest tema i ara, en el marc de cooperació local, ha prestat ajuda tècnica i econòmica als municipis elaborant dues ordenances, una fiscal i una municipal tipus, per a la gestió dels residus de la construcció. Ara el Consell la publicarà als dos diaris oficials i assumirà els costos. D’aquesta manera, un cop passat el període d’exposició pública i s’aprovin definitivament, els municipis que ho desitgin ja la podran aplicar amb els preus que ells estableixin.
Per part del Consell Comarcal, aquestes ordenances tenen el doble objectiu de respondre a aquesta necessitat dels municipis i a vetllar pel paisatge del Priorat. Concretament, regula la gestió controlada de terres, enderrocs, i runes i residus de la construcció generats en les obres d’enderrocament, construcció i excavació, establint una regulació addicional a la d’atorgament de les llicències municipals d’obres. D’aquesta manera, els sol·licitants d’una llicència d’obres d’enderrocament o de nova construcció, haurà d’incorporar en la documentació tècnica una valoració del volum previsible de generació de terres i runes. A més el sol·licitant haurà de tenir una autorització municipal i abonar el preu corresponent per al seu tractament. D’altra banda, l’ordenança estableix un règim sancionador per a aquells que incompleixin la normativa.
QUARTA TEMPORADA DEL “TOCAR FERRO” - RÀDIO FALSET
Un any més, passat l’estiu torna una nova temporada del programa radiofònic de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Priorat “Tocar ferro”, que es fa a Ràdio Falset. Aquesta és la quarta temporada d’aquest programa que té l’objectiu principal de crear un espai on tractar temes que poden ser d’interès dels i les joves del Priorat, així com per mantenir al dia al col·lectiu juvenil sobre tota la informació que arriba a l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal.
Seguint la línia habitual del programa, es continua informant sobre les notícies actuals més divertides i curioses, es poden escoltar els mítics acudits del gran Eugeni, s’entrevisten a persones per parlar sobre un tema determinat i s’ofereix un recull d’activitats i propostes juvenils a l’agenda. La novetat d’enguany ha estat la incorporació d’un espai que dóna joc a la curiositat i al treball mental. Es tracta de l’espai de l’enigma, que dóna la oportunitat als oients de participar de forma activa en el programa.
El “Tocar ferro”, fruit del conveni entre el Consell Comarcal del Priorat i Ràdio Falset, ha iniciat la seva emissió el dia 27 d’octubre i el podeu escoltar tots els dissabtes cada quinze dies des de les 16:30 fins les 17:00 de la tarda.
------
Un vecino del Priorat denuncia el vacío policial tras sufrir un asalto en su casa
"No puedo entenderlo: por la noche no hay seguridad en la comarca", dice el alcalde de Marçà | Los Mossos no tienen competencias y la Guardia Civil no dispone de efectivos
A Paco Batllevell tener el cuartel de la Guardia Civil al lado de casa, a menos de un kilómetro, no le hace sentirse más seguro. Cuando la noche del pasado jueves llegó a su chalet, a pie de la carretera que une Falset con Marçà (Priorat), lo encontró patas arriba. Armarios y cajones revueltos, camas levantadas, una ventana forzada y la alarma destrozada. Unos ladrones acababan de entrar a robar en su domicilio, por segunda vez en el último año.
Inmediatamente, hacia las diez de la noche, Paco cogió el teléfono para pedir ayuda a la policía. Primero contactó con los Mossos d´Esquadra, que le dijeron que no tienen competencias de seguridad en la comarca, por lo que le dieron el teléfono del cuartel de la Guardia Civil de Falset. Su llamada fue remitida a la comandancia de Tarragona, a casi una hora de coche. "Allí me dijeron que el cuartel de Falset por la noche está cerrado, que no había ninguna patrulla cerca de mi casa y que hiciera el favor de llamar al día siguiente para denunciar el robo", recuerda indignado este vecino de Marça, de 58 años.
Los ladrones no encontraron dinero ni aparatos electrónicos de última generación, que al parecer es lo que buscaban. Ni la alarma, que se disparó, ni los dos perros boxer que hay en la casa disuadieron a los asaltantes. Al no encontrar dinero, enrabietados, destrozaron los cuadros que había en el comedor. "Te sientes absolutamente indefenso; si es de noche, no sabes adónde ir ni a quién pedir ayuda", relata la víctima, que aún se pregunta qué hubiera pasado si se llega a encontrar a los ladrones en casa.
El cuartel de Falset está a un minuto en coche de la casa de Batllevell. Los agentes llegaron al domicilio doce horas después de cometerse el robo. Lo que Paco denuncia no es ningún hecho aislado. A las puertas del despliegue de los Mossos, muchos alcaldes y vecinos han denunciado la falta de efectivos policiales en las comarcas del interior de Tarragona, como el Priorat o el Baix Camp, donde consideran que hay pocos cuarteles y agentes para abarcar amplios territorios. La sensación generalizada es de cierto abandono en municipios pequeños, donde los vecinos explican con miedo que los ladrones pueden robar con la tranquilidad de saber que la primera patrulla tardará más de 45 minutos en llegar.
Fuentes de la subdelegación del Gobierno en Tarragona destacan que el dispositivo de seguridad nocturno en la comarca del Priorat, de más de 10.000 habitantes, está gestionado desde la comandancia de Tarragona a través del 062. En caso de producirse un hecho de mayor gravedad, se desplazan agentes desde Tarragona ciudad u otros cuarteles operativos más o menos cercanos, como el de Riudecols (Baix Camp) o Flix (Ribera d´Ebre).
El alcalde de Marçà, Josep Maria Piqué, no paraba ayer de dar golpes de cabeza de incredulidad. "No puedo entenderlo. Es muy fuerte, por la noche no hay seguridad en la comarca. ¿Qué hubiera pasado en un caso de violencia de género o una agresión racista?", espeta Piqué.
Pese a todo, Paco asegura que no tiene miedo, aunque dice que quizás tendrá que comprarse una pistola si se repite el alud de robos del invierno pasado.
-- Butlletí de NOTÍCIES DEL PRIORAT Periòdicament us farem arribar notícies publicades a diferents mitjans de comunicació, relacionades amb el territori del Priorat, els seus pobles i la seva gent. Tanmateix, si teniu notícies, avisos o comunicats que penseu que poden ser d'interès general, ens les podeu enviar i ho inclourem en properes edicions del nostre butlletí. Salutacions, Ramon Pàmies Editor del Butlletí de Notícies del Priorat podeu veure algunes de les informacions anteriors a www.priorat.info
