P R I O R A T

Recull de noticies de la comarca

Nom:
Ubicació: Priorat, Catalunya, Spain

02 de febrer 2007

Neus Català, ha estat elegida Catalana de l'any 2006

*Nascuda l'any 1915 als Guiamets (Priorat), Neus Català va formar part
de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la
Guerra Civil, va traslladar-se a Barcelona. L'any 1939 va creuar la
frontera amb 180 nens refugiats d'una colònia infantil de Premià de Dalt
que estaven sota la seva cura. A França, va col.laborar amb el seu marit
en activitats de la Resistència. A casa seva es va centrar la recepció i
transmissió de missatges, armes i documentació. Neus Català va fer
d'enllaç fins a la seva detenció al 1943. Reclosa i maltractada a la
presó de Limoges, l'any 1944 va ser deportada a Ravensbrück.
Posteriorment, la van traslladar al camp de Flossenburg, on la van
obligar a treballar a la indústria d'armament. En ser alliberada, va
retornar a França, on continuaria la lluita clandestina contra el
franquisme.

entrevista publicada a El Periodico, el 17 de gener 2007:
*
*Nascuda l'anmy 1915 als Guiamets (Priorat), Neus Català va formar part
de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la
Guerra Civil, va traslladar-se a Barcelona. L'any 1939 va creuar la
frontera amb 180 nens refugiats d'una colònia infantil de Premià de Dalt
que estaven sota la seva cura. A França, va col.laborar amb el seu marit
en activitats de la Resistència. A casa seva es va centrar la recepció i
transmissió de missatges, armes i documentació. Neus Català va fer
d'enllaç fins a la seva detenció al 1943. Reclosa i maltractada a la
presó de Limoges, l'any 1944 va ser deportada a Ravensbrück.
Posteriorment, la van traslladar al camp de Flossenburg, on la van
obligar a treballar a la indústria d'armament. En ser alliberada, va
retornar a França, on continuaria la lluita clandestina contra el
franquisme.

*

ENTREVISTA A NEUS CATALÀ

Supervivent del camp de concentració de Ravensbrück

Republicana sense fissures, Neus Català (els Guiamets, 1915) es

va diplomar en infermeria el 1937 i, quan les tropes de Franco van
entrar a Barcelona, va travessar per la frontera 182 orfes de la colònia
Negrín de Premià de Dalt. Es va enrolar a la resistència francesa, fins
que un apotecari de Sarlat la va denunciar als nazis. La van transportar
com a una bèstia fins a Ravensbrück, a prop de Berlín. Avui presideix
amb l'empenta d'un tanc l'Amical de Ravensbrück.

--¿No hauria viscut millor sense el feixuc equipatge del record?

--¡No puc ni vull oblidar! Ho dec a les companyes que van morir a
Ravensbrück.

--Un imperatiu moral.

--El dia que vam sortir del camp, el 5 de maig de 1945, vam prometre
recordar-ho mentre visquéssim. Jo només vaig tenir la sort de no morir,
però no hi ha nit que em fiqui al llit sense pensar en els deportats.

--Ravensbrück avui és un erm.

--Només en queda el Kommandantur, la presó i els forns. Si no fos pels
supervivents, les seves famílies i molts demòcrates, ja haurien desfet
tots els camps. No queda més remei que viure per explicar-ho. No hi ha
fusell que faci callar la memòria.

--La història de la infàmia comença per a vostè el gener del 1944.

--Cap deportat ha pogut explicar què va sentir el primer dia. Era una
cosa així com deixar el món i entrar a l'inframón. La primera setmana ja
vaig veure morir vuit amigues.

--No tenia tuberculosi. Ser apta per a la feina la va salvar.

--Sí. Vam haver d'engrandir el llac Schwedt. Amb les mans trèiem el fang
de l'aigua gelada i fèiem totxos. Per rendir més, a la infermeria ens
posaven una injecció per no tenir la regla. Allà vaig passar dos mesos,
fins que em van traslladar a Holleischen, un kommando de treball
dependent de Flossenbürg, un camp d'extermini d'homes. Això va durar 14
mesos més. Vaig treballar en una fàbrica de bales antiaèries.

--Que vostè va sabotejar tant com va poder...

--Sí. Les màquines podien produir 10.000 unitats i no arribàvem ni a
5.000. Fèiem el possible per trencar les premses. Posàvem dues vegades
la mateixa bala. Hi llançàvem oli de màquina, escopinades, mosques...
Fer sabotatge de material bèl.lic era jugar-se la vida.

--Se la jugava quasi sense menjar.

--Ens donaven un brou on flotaven un parell de peles de nap i de patata.
Però el pitjor era la humiliació. Jo em sentia lliure, però no suportava
el que li deien a les meves companyes. Grolleries en alemany com ara
"porqueria", "vaca histèrica", "truja"... A vegades tenia ganes de
pegar- los, i d'altres, m'entraven ganes de riure, de ridículs que els veia.

--No ha rigut mai tant com a Ravensbrück, explica.

--És cert. El riure ens feia oblidar el que estàvem passant. Mai he dit
tantes bestieses com allà. L'equilibri es mantenia amb la solidaritat. I
fent cultura. Totes les nits explicàvem contes, cantàvem, ensenyàvem
idiomes. Això representava la lluita i l'alegria. Jo entonava tangos de
Carlos Gardel, que recordava de la meva joventut als Guiamets.

--Gardel contra la por.

--Totes en vam tenir. La mort era a tot arreu. Moltes morien de fam, de
tifus, gasejades, devorades pels gossos, ofegades a les comunes,
rebentades per injeccions de gasolina al cor. Senties un alè de mort a
la nuca. Però s'havia de sobrepassar, tenir voluntat de viure.

--Devia ser increïble, el moment de l'alliberament.

--El camp estava minat i havien previst fer-lo volar cap al migdia. Uns
partisans polonesos i txecs ens van alliberar a les 11.30. Van obligar
el comandant de les SS a desactivar el mecanisme i el van afusellar a 50
metres, en una cuneta. Però jo no vaig sentir res.

--¿Com és possible?

--Els meus pares estaven a la resistència. El meu germà Lluís lluitava a
les guerrilles espanyoles. No en sabia res del meu marit, Albert. No va
ser fins a l'octubre quan em van portar la motxilla amb les cartes que
jo li havia escrit. Havia mort, esgotat. I aleshores va començar la meva
època com a refugiada política. No podia tornar a casa.

--Almenys va recuperar la dignitat, va poder dormir tranquil.la.

--¡Mai més he pogut dormir si no és amb l'ajuda de pastilles! Vaig
perdre el son al camp.

--¿Seixanta anys així?

--Sí. L'únic positiu d'aquell infern és que vaig aprendre a ser més
atenta, més prudent, més tolerant. Malgrat que em sento molt lligada a
Catalunya, jo estimo la humanitat. Avui hi ha altres inferns com els que
jo vaig viure. ¡La fam i la guerra per a algú que ha treballat per la
igualtat i la llibertat són exasperants! ¿Per què no protesta més la gent?

--És una pregunta raonable.

--Potser és que està escrit en la condició humana, però jo no he comprès
mai com una persona pot fer mal a una altra.

--Potser està feta d'un altre material, senyora Neus.

--¡Jo en sóc una més! Són les circumstàncies, filla. Es tracta de no
abandonar l'esperit de combat.

--Vostè, que va estar a la cuina del PSUC, ¿encara creu en la política?

--¡És clar! Si no fem nosaltres la política, la faran els enemics. Tot i
que jo li retrec una mica al Govern que encara s'ensenyi a les escoles
la història dels franquistes. Això no pot ser.

EL PERIÓDICO - 17.01.2007 - NEUS NAVARRO

*

*

_

_

--

_*Butlletí de NOTÍCIES DEL PRIORAT*_

*Periòdicament us farem arribar notícies publicades a diferents mitjans de comunicació, relacionades amb el territori del
Priorat, els seus pobles i la seva gent.

Tanmateix, si teniu notícies, avisos o comunicats que penseu que poden ser d'interès general, ens les podeu enviar i ho inclourem en properes edicions del nostre butlletí.

Salutacions,

Ramon Pàmies
Editor del Butlletí de Notícies del Priorat

podeu veure algunes de les informacions anteriors a
www.priorat.info

*