NOTICIES DEL PRIORAT

30/12/06 – (Top 30) – Escalada. Si recentment Edu Marín (Top30 Team) repetia La Rambla 9a+ i A mort 9a, i després Chris Sharma es duia La Rambla en un temps record, ara és el torn de Dave Graham que s'anota A mort 9a, la primera ascensió del qual va córrer a càrrec de Richard Simpson a principis de 2006.
Graham va declarar a 8a.nu: ‘Una bonica ruta, 9 intents en condicions de bastant fred. Potser sigui 8c+, qui sap’.
Aquestes declaracions han desfermat la reacció en cadena, i Simpson (primer ascensionista) es ratifica en el grau i planteja que si la ruta és desvedada s'hauria de fer una revisió de la majoria de rutes d'aquest grau al món, ja que considera que A mort és més dura, fins i tot, que les famoses Action Directe o Hubble. El debat està servit, encara que no hi ha cap dubte que Siurana està ja consagrada com “meca” de l'escalada de dificultat, especialment en època hivernal.

------

30/12/06 – (El Punt) - Un sol veí de la Bisbal de Falset, al Priorat, va rebre la llum al llarg de tot el dia gràcies a un generador després que un incendi deixés tot el poble sense llum la nit de dimarts a dimecres. Fonts de la companyia han explicat que el tall de llum va afectar durant 45 minuts tots els veïns de la població però que es va poder recuperar per a tots els veïns excepte un. El veí va rebre l'electricitat d'un generador fins a les sis de la tarda. D'aquesta manera, doncs, no va ser tot el poble el que va haver de rebre la llum d'un generador com va publicar aquest diari.

------

30/12/06 - (Redacció) – El Consell Comarcal del Priorat informa que al llarg de l’any 2006 els nens i nenes del Priorat han fet als seus centres d’ensenyament una sèrie d’activitats educatives adreçades al coneixement del seu entorn immediat a través d’itineraris de descoberta del medi natural i de tallers als mateixos centres. D’aquesta manera s’ha estimulat entre els més petits l’interès pel seu entorn i pels espais de la comarca inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural o la xarxa Natura 2000.
Aquesta iniciativa l’ha portat a terme el Consell Comarcal del Priorat, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona, fruit de la seva voluntat d’estimular els principis de desenvolupament sostenible a través de l’acció educativa als centres d’ensenyament. Aquest programa s’ha fet conjuntament amb els centres educatius i els ZERs del Priorat, amb el suport dels ajuntaments dels municipis de la comarca. Els centres educatius han escollit les activitats que consideraven oportunes i es feien les adaptacions necessàries. La coordinació ha anat a càrrec del Consell Comarcal del Priorat, qui ha anat atenent totes les demandes realitzades pels centres.

------

31/12/06 – (El Punt) - Una dotzena de veïns de Bellmunt de Priorat es van posar ahir el davantal i es van situar darrere els fogons per cuinar la típica badejada: un àpat popular que ja se celebrava al segle XIX i en el qual són sobretot els homes del poble els que s'encarreguen de preparar-lo. Ja a les vuit del matí, els participants es van reunir per esmorzar plegats i només una hora després preparaven les calderes i les paelles on més tard van fer el bacallà.
Enguany, la Comissió de Festes de l'Ajuntament ha comprat 50 quilos de fesols i 60 més de bacallà per elaborar l'àpat. Antonio Pla, un veí del municipi que ha participat 12 anys en aquesta festivitat, explicava que «des de primera hora es posen a bullir els fesols en les olles i s'hi afegeixen les parts més lletges del bacallà». Així mateix, va argumentar que el menú es reforça amb un altre plat que també gira al voltant d'aquest peix. «De segon, fregim les parts més bones i gustoses del bacallà i les barregem amb tomata. I, de postres, sempre mengem mandarines de la nostra població. Tot això, sense oblidar que aquest dinar es complementa amb la beguda d'un gran vi que també és elaborat pels veïns».

------

04/01/07 – (Diari de Tarragona) - Durant el passat mes de desembre es van realitzar les gestions pertinents amb el Departament d’Economia i Finances per tal de poder fer efectiu, el més aviat possible, l’ajut del quart any del Pla de Recuperació –campanya 2005/2006- a 1.829 beneficiaris i un total d’11.542,66 hectàrees. D’aquesta manera, s’ha pogut concretar amb el Departament d’Economia que l’11 de gener es farà efectiu l’esmentat pagament.
D’aquests 1.829 expedients, 730 corresponen a agricultors a títol principal (ATP) i, 1.097 a no ATP, amb una superfície pagada de 6.536,84 i 4.988,78 hectàrees respectivament. L’objectiu d’aquest ajut és pal·liar els danys soferts per les explotacions agrícoles d’olivera afectades, mantenir l’activitat agrària associada al conreu de l’olivera a les comarques afectades, evitar l’abandonament d’explotacions i conreus i el despoblament del territori afectat.

------

06/01/07 – (El País) - Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) no ha dedicat cap de les seves cançons al vi, però el 1998 va decidir dedicar-li temps i energia a la producció vitivinícola al Priorat. Al costat de dos amics, Antonio Casado i Alejandro Marsol, va comprar una finca de gairebé 300 hectàrees d'un terreny sobre diferents altures entre Codurnella i Morera de Montsant, a Tarragona. I van començar els assajos: plantar els ceps, construir els bancals, projectar les instal·lacions...
Després, per al cantautor barceloní va anar com tancar-se en un estudi d'enregistrament. Fins que el treball, assessorat per l’enólog Josep Serra, de la cooperativa Falset, va donar els seus primers fruits. El 2002, el celler Mas Perinet va produir la seva primera collita de vi negre, que va sortir al mercat el 2004. En els últims mesos han estat presentats en tasts, a mitja Europa i Amèrica Llatina, els primers negres i blancs criança del celler amb denominació d'origen Priorat i Montsant. Serrat s'està acostumant a un nou tipus de gires. Ara, en comptes dels seus músics, li acompanyen els seus vins.
Prefereix els vins o els concerts de tota la vida? Són dues activitats distintes, encara que tenen una característica bàsica comuna, molt important per a mi. La música és un art ple de sensibilitat. Exactament igual que criar i beure vi. Són maneres diferents de celebrar i estimular els sentits.
Per què va decidir involucrar-se en la producció? Per curiositat, per fer alguna cosa nova que no encaixés amb la meva activitat habitual i perquè tenia molta il·lusió. Abans, la meva relació amb el vi només era la d'un consumidor. Al final em vaig deixar embolicar pels meus amics Antonio i Alejandro, encara que no tinc l'aspiració de convertir-me en un empresari al cent per cent. En el fons em fascinava la idea de tenir un celler en un entorn meravellós.
Vostè és perit agrònom, encara que no ha exercit mai la professió. Què va aprendre al celler? Que no es pot improvisar, que fer vins requereix una paciència infinita i que, si vols obtenir resultats, no pots parar-te a mig fer. Entre els paisatges, i gràcies a la tranquil·litat d'aquest lloc, he après dos aspectes fonamentals d'aquesta activitat: la necessitat de rigor i la dedicació constant.
Existeix una rima perfecte per a la paraula vi? Companyia. No he dedicat mai una cançó al vi, però no en tinc cap dubte. Encara que, ara que ho dic, m'adono que no rima... No importa.
Beure entre amics, vaja. El vi pot ser agradable per a acompanyar la vida d'una persona solitària, però és moltíssim millor produir-lo i consumir-lo en companyia. I si estem acompanyats dels nostres amics, encara millor.
Negre o blanc? Negre i blanc, per descomptat. Encara que vull trencar una llança a favor dels blancs. A Espanya no estan tan prestigiats com haurien de ser-ho. Hi ha un refrany bastant difós en aquest ambient que diu "el millor blanc és un negre". Encara que qui ho diuen solen ser una mica ignorants.
Com es desenvolupa en el ritual dels tasts? Creo que bé, però la meva filla em té prohibida una foto que tots intenten fer-me quan vaig als tasts. "Papà, no fiquis el nas fins al fons de la copa, sisplau!", em diu.
- La Finca Mas Perinet es pot visitar concertant una cita prèvia. La Morera de Montsant, s/n. Tarragona. 977 82 71 13; www.masperinet.com. El negre criança costa 17,90 euros.

------

10/01/07 – (Consell Comarcal del Priorat ) - Entre els dies 28 i 29 de desembre uns 500 nens i nenes van visitar el Parc Infantil de Nadal del Priorat, organitzat pel Consell Esportiu del Priorat, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Priorat, l'Ajuntament de Falset, Ràdio Falset, la Caixa i Caixa Tarragona.
El parc infantil, que enguany estava dedicat a la multiculturalitat, es va ubicar al pavelló poliesportiu de Falset i estava dirigit a tots els nens i nenes de la comarca de 0 a 16 anys. Així, els més petits de la comarca van poder gaudir d’un petit mercat pel qual podien passejar coneixent les cultures del món. En total hi havia dotze tallers i en cadascun d’ells podien realitzar una activitat diferent d’un lloc o altre del planeta. Tot plegat estava englobat sota els lemes “Donem la volta al món” i “Entre tots donarem color al món”.

------

11/01/07 – (El Punt) – Medinre, S.L, una empresa propietat de dos socis barcelonins, ha comprat una finca de 90 hectàrees a Porrera, per tal d'aixecar-hi un gran celler per elaborar vins de gamma alta i obrir un hotel rural i restaurant destinats a explotar el turisme relacionat amb el món del vi. El projecte de Medinre preveu una inversió de 6,5 milions d'euros i compta amb l'assessorament del conegut enòleg José L Pérez. Miguel Jiménez, propietari també del grup de promotors i gestors de residències per a ancians Bastón de Oro i un dels socis, ha remarcat el «gran potencial» vitivinícola del Priorat, perquè «la forta competència en aquest sector empeny a fer cada any millors vins». Amb les vinyes acabades de plantar, el primer vi de Medinre sortirà al mercat el 2010.
L'interès de Medinre, S.L. pel Priorat i el sector del vi va començar amb la vinculació de Miguel Jiménez amb Falset. Jiménez és president del cinquè grup a l'Estat que promou, construeix i gestiona residències per a la tercera edat. L'empresa, anomenada Bastón de Oro, ha inaugurat fa poc un establiment a la capital del Priorat i també l'antic hospital de la Creu Roja de Tarragona. «Aquesta és la meva primera experiència en el món del vi, que reconec que requereix un gran esforç, però afortunadament tinc un bon assessorament i un bon encarregat».

------

11/01/07 – (El Punt) - Falta d'unitat a la demarcació pel tram de l'autovia d'Aragó fins a la costa. La demarcació va evidenciar ahir la manca de consens en el traçat que ha de seguir l'autovia d'enllaç entre l'Aragó i la costa. D'una banda, els alcaldes de Gandesa, Móra d'Ebre i Falset –que defensen el desdoblament de l'N-420– van reunir-se ahir amb l'alcalde reusenc, els presidents dels consells de la Ribera d'Ebre i del Priorat, i representants del sector econòmic del Camp. D'altra banda, la Cambra de comerç de Tortosa va desmarcar-se del suport que els havia donat la setmana passada, per liderar el grup de partidaris de la via de l'eix de l'Ebre –Amposta, Tortosa i els consells de la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre–.

------

12/01/07 – (El Punt) - El delegat fa una crida al diàleg per la nova autovia. Lluís Salvadó va remarcar que també és important que les Terres de l'Ebre puguin articular un diàleg amb el Camp de Tarragona, «un territori veí amb què cal tenir un discurs conjunt, en la mesura que siga possible». Amb tot, el delegat del govern a l'Ebre va descartar ara per ara la convocatòria d'una nova taula de diàleg, per posar d'acord els partidaris que l'autovia de l'Aragó continuï únicament pel desdoblament de l'N-420, a través de Gandesa, Móra d'Ebre i Falset; i els que reclamen que el nou corredor vagi d'Alcanyís al port dels Alfacs, a través del desdoblament de l'N-420 i de les carreteres C-43 i C-12. La tercera opció, defensada pels municipis del nord de Castelló, és que l'autovia acabi a Vinaròs, a través del desdoblament de l'N-232. Així, Salvadó va refermar que el Camp i l'Ebre han de treballar conjuntament perquè l'autovia de l'Aragó arribi al mar per Catalunya, sense marginar cap comarca. Finalment, Salvadó va afegir-hi que la Generalitat no té previst desdoblar la C-43, entre Gandesa i l'eix de l'Ebre.

------

13/01/07 – (El Punt) - L'enfrontament entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre (per aconseguir la continuació de l'autovia aragonesa A-68) ha durat poc més de 48 hores. Dimecres, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va intervenir en la reunió convocada per la Cambra de Comerç, i va formar un front comú amb Amposta i els consells comarcals del Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià, per reclamar que l'autovia d'Alcanyís continuï fins al port dels Alfacs, pel desdoblament de l'N-420, la C-43 i l'eix de l'Ebre (C-12). A la mateixa hora, l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, participava en una altra reunió, en què els ajuntaments de Gandesa, Móra d'Ebre, Falset i els principals sectors socioeconòmics del Camp van acordar una proposta de traçat que es limitava a desdoblar l'N-420.
Però ahir Sabaté i Pérez van comparèixer junts a Tortosa, i en nom de les federacions del PSC del Camp i l'Ebre van proclamar que la millor opció és la que faria desembocar l'autovia de l'Aragó per Catalunya, en lloc de fer-ho pel nord de Castelló, amb un final que en arribar a Gandesa es bifurcaria, d'una banda, per l'N-420 i, de l'altra, per la C-43 i l'eix de l'Ebre. Els alcaldes de Tortosa i Reus, que van comparèixer al costat de l'alcalde morenc i també d'alguns diputats socialistes a Madrid i Barcelona, van assegurar que sumaran tots els seus esforços per aconseguir la signatura d'un conveni entre l'Estat i la Generalitat. «Hem de defugir les polèmiques estèrils, perquè som un partit amb responsabilitats de govern a Reus i Tortosa, però també a l'administració autonòmica i a l'Estat», va afirmar Pérez. Sabaté també va coincidir amb el seu homòleg reusenc en l'argument que la demarcació té una «oportunitat històrica» per aconseguir la millora dels dos eixos viaris. «No és cap disbarat ni tampoc es tracta de demanar-ho tot, sinó d'aprofitar unes infraestructures que ja existeixen», va remarcar.

------

13/01/07 – (El Punt) - L'Ajuntament de Marçà ha encetat la recollida de matèria orgànica amb una campanya a l'escola. Els alumnes fabricaran compostatge a partir de matèria orgànica, i mesos després faran una plantada d'arbres on l'utilitzaran. El compostador és una gran pera de plàstic amb capacitat per a uns 500 litres de matèria orgànica. «Els nens són els que inculcaran els valors als pares», diu l'alcalde del municipi, Francesc Piqué.

------

13/01/07 – (El Punt) - El periodista tarragoní Xavier Carreras ha publicat Sepultura de bandoler (Arola Editors), una novel·la centrada en Pere Joan Barceló, Carrasclet, el guerriller de Capçanes que va continuar lluitant per les llibertats nacionals després de la desfeta de Catalunya a la Guerra de Successió. Carreras ha escrit el que qualifica una «reivindicació de la figura de Carrasclet», a qui la història escrita pels vencedors d'aquella guerra, i d'altres, van fer passar per bandoler. Personatges reals es barregen en la ficció a la novel·la, que transcorre principalment a les ciutats de Reus i Tarragona i les muntanyes de Prades i les serres de Montsant i Llaberia..

--   Butlletí de NOTÍCIES DEL PRIORAT  Periòdicament us farem arribar notícies publicades a diferents mitjans de comunicació, relacionades amb el territori del  Priorat, els seus pobles i la seva gent.  Tanmateix, si teniu notícies, avisos o comunicats que penseu que poden ser d'interès general, ens les podeu enviar i ho inclourem en properes edicions del nostre butlletí.  Salutacions,  Ramon Pàmies Editor del Butlletí de Notícies del Priorat  podeu veure algunes de les informacions anteriors a www.priorat.info