Recull del 13 Nov 2005

Les inversions de la Generalitat pel 2006 al Priorat

Joan Maria Piqué | jmpique@diaridetarragona.com

La Generalitat prevé invertir 166,7 millones de euros en las comarcas del Camp de Tarragona, un 5,4 por ciento más que el año anterior.
Esta cantidad equivale a un 18 por ciento del total del presupuesto del Govern, que presentó ayer el conseller de Economia.
La comarca que verá un mayor incremento es el Alt Camp, donde el Govern invertirá un 27,2 por ciento más. El mayor recorte lo sufrirá el Priorat, a la que se destinará un 44,7 por ciento menos que en 2005.
La comarca de la cola volverá a ser el Priorat. No sólo obtendrá sólo el 2,2 por ciento de la inversión del Govern en el Camp, sino que además sufrirá un retroceso del 44,7 por ciento respecto al año anterior.

---------

Patrimoni i vi a la Terra Alta, Priorat i la Conca
Deltebre - El Punt 10/11/05 -
A Falset es rehabilita el castell i es reconstrueix l'antiga abadia de
Margalef i s'impulsa l'ecomuseu de la Vilella Alta.

----------
ENTREVISTA a TONI BRU - cuiner
"Una copa de bon vi ho pot arreglar gairebé tot" - per HELENA LÓPEZ VALLEJO - BARCELONA

PROFESSIÓ CUINER I SOMMELIER D'EL CELLER DE L'ASPIC, A FALSET
LLOC DE NAIXEMENT I EDAT CABACÉS (PRIORAT), 47 ANYS
Cap de cuina, sommelier i gran amant del Priorat, Toni Bru és l'ànima i
motor d'El Celler de l'Aspic, el seu gran projecte personal.

--¿El seu restaurant és no apte per a abstemis?
--(Rialles). No és que no sigui apte per a abstemis, és que és per a
gent que vol disfrutar.

--Després de 16 anys a Amposta va tornar al Priorat. ¿Què és el que el
va empènyer a realitzar aquest canvi?
--¡El món del vi! I la terra, que tira molt. Sempre he tingut molta
relació amb la comarca i amb els sommeliers de la zona.

--Defineixi la seva cuina.
--És una cuina feta de pinzellades de cuiners que m'han fet disfrutar.
Amb els anys vas menjant i provant plats de molts xefs. N'aprens i
n'agafes noves idees. Totes les cuines són personals, però la
personalitat es fa amb els anys. Treballo molt la cuina catalana, però
tinc la ment molt oberta a nivell gastronòmic.

--¿Tècnica o producte?
--El producte és molt important, però si no hi ha tècnica ho pots es-
patllar tot. Tècnica i producte són dos conceptes que han d'anar units.
Si n'hi ha un però falta l'altre, la cosa no funciona. Alguna cosa falla.

--¿Un mal vi pot espatllar un bon àpat?
--¡Rotundament sí! Un mal vi pot espatllar un àpat i fins i tot una
festa. Els mals vins a casa meva no hi entren. ¡No els hi deixo entrar!

--¿I al contrari? ¿Un bon vi pot arreglar un mal menjar?
--Un bon vi ho pot arreglar gairebé tot: negocis, famílies...

--¿En el vi hi ha normes?
--El maridatge és molt personal, cadascú té els seus gustos i
preferències. A mi m'agrada molt buscar nous gustos, experimentar.

--¿Quin considera que és el millor producte del Priorat?
--Avui dia, el vi i l'oli.

--¿Quines qualitats considera imprescindibles per a un cuiner?
--Ha de ser responsable en la seva feina, fidel al lloc on desenvolupa
els seus plats i estimar l'ofici.

--¿Quin és el seu plat preferit?
--No en tinc de preferits. M'agrada menjar bé i disfrutar la cuina,
sempre que estigui ben feta.

--¿Les millors postres?
--La primera vegada que vaig fer un gelat de romaní amb fruites em vaig
sentir molt satisfet. Em va recordar molt els sabors tradicionals de la
meva terra i va tenir una gran acceptació entre els clients.

Noticia publicada a la pàgina 50 de l'edició de 11/11/2005 de El Periódico
-------------

Desencallada la paralització de les obres del reg del pantà dels Guiamets
Compromís per celebrar eleccions a la junta dels regants

A. Caralt | acaralt@diaridetarragona.com

Les obres del nou reg del pantà de Guiamets es reprendran amb tota la seva
magnitud abans de final d'any, després que el Govern de la Generalitat
ha aixecat l'ordre de paralitzar les expropiacions dels terrenys.
Justificaven que calia iniciar immediatament un procés de renovació
democràtic de la junta. Ja hi ha data, 12 de febrer de 2006.

La Generalitat de Catalunya, amb el vistiplau de l'actual junta de la
comunitat de regants del Baix Priorat, liderarà finalment el projecte
de renovació dels òrgans directius de l'organisme, requisit bàsic per
aixecar el vet del Govern a la tramitació de les expropiacions, un pas
previ i imprescindible abans d'iniciar les obres de modernització del
reg de suport derivat de l'embassament de Guiamets, que afecta un total
de 2.000 hectàrees.

Ara fa un mes, el procés restà paralitzat després que el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, va sol·licitar al ministeri d’Agricultura l'aturada del projecte, mentre, a la vegada, requeria a la junta la convocatòria d'eleccions. Com a resposta, assegura el president de la junta, Emili Sanmiquel, van sol·licitar a la Generalitat que liderés el procés per evitar així nous enfrontaments amb el sector crític dels regants.

D'aquesta manera s'ha acordat celebrar les noves eleccions de junta el proper 12 de febrer 2006 en una assemblea on també s'ha de ratificar el nou cens de socis, presentar un informe econòmic sobre la gestió dels últims anys i aprovar els pressupostos del proper any i un pla
d'inversions que abasta el període 2006/2011.

D'aquesta manera, el procés d'expropiació reprén la normalitat.
Sanmiquel espera culminar aquest tràmit, que afectaria quatre dels cinc
municipis inclosos a la taca de reg (Móra la Nova, Garcia, el Masroig i
Tivissa) a finals d'any. Això permetria iniciar els treballs de modernització en aquests termes –als Guiamets les obres van començar ara fa un mes– a principis d'any. L'obra cal entregar-la el mes d'agost de 2006.

-----------

Medi Ambient reintrodueix la tortuga mediterrània a la serralada del
Montsant

El parc natural forma part d'un pla d'àmbit català per recuperar aquesta
espècie en perill d'extinció

N. ALBISUA. La Morera de Montsant - El Punt 09/11/05
La troballa, l'any 1981, d'una resta fòssil de la closca d'un exemplar
de tortuga mediterrània al jaciment del Filador de Margalef fa apostar
el Departament de Medi Ambient pel projecte de reintroducció d'aquesta
espècie al parc natural del Montsant. A banda, però, la zona ofereix
unes qualitats òptimes per al desenvolupament d'aquest rèptil en perill
d'extinció. És per això que a partir d'aquest mes de novembre, i durant
quatre anys, s'aniran introduint més exemplars de tortuga mediterrània,
per tal que puguin reproduir-se en un hàbitat que els és molt propi. El
projecte compta amb la participació del Centre de Recuperació d'Amfibis
i Rèptils de Catalunya, i forma part d'un de global que permetrà
reintroduir aquesta espècie a Catalunya.

El parc natural de la serra del Montsant reuneix «els paràmetres
ecològics» idonis per a la reproducció de la tortuga mediterrània, una
èspecie en perill d'extinció, segons Quim Soler, responsable del
projecte de reintroducció d'aquest rèptil a la zona. A més, la serralada
«és una àrea potencial» per poder desenvolupar aquesta espècie, ja que
es tracta d'un «bosc obert i amb zones de cultiu que haurem de
desbrossar per tal que les tortugues s'hi trobin com a casa», va
explicar Soler. A més, el fet que la serralada del Montsant formi part
d'un parc natural comporta que la vida de les tortugues estigui més
assegurada, ja que «es tracta d'una zona molt controlada pel que fa als
usos i accessos de persones i vehicles».

Així doncs, partint d'aquestes premisses i de la troballa d'una resta
fòssil de l'holocè -principis del neolític-, el parc natural del
Montsant es converteix en el lloc ideal per a la reintroducció d'aquesta
tortuga, impulsada pel Departament de Medi Ambient i gestionada pel
Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (Crarc). El
projecte forma part d'un d'abast nacional que permetrà la reproducció
d'aquesta espècie a l'Albera, el Garraf, el delta de l'Ebre i el
Montsant. Precisament a la serralada prioratina s'han començat ja els
primers treballs d'adaptació del medi per a la tortuga, i es preveu que
aquest mes de novembre es puguin alliberar les primeres tortugues -una
dotzena- en un lloc indeterminat de la zona. Aquests alliberaments seran
progressius durant quatre anys, en quatre sectors diferents de la serra.

El responsable del projecte, però, prefereix no revelar les zones
d'alliberament perquè «sempre hi ha algú que pot pretendre endur-se
algun exemplar i no volem posar les tortugues en perill», va explicar
Soler. Les tortugues duran un radiotransmissor per saber en cada moment
on són i facilitar així el seu control i recerca. Això sí, els primers
controls no es podran dur a terme fins a la primavera, ja que aquesta
espècie es caracteritza per la hivernació.


Torna la clotxa

El Punt 08/11/05 - JORDI DURAN.
Ara, en temps de collita d'olives, comença la temporada de menjar la
clotxa, una mena d'entrepà rústic que devoraven antigament a les comarques
del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta els pagesos i jornalers
d'estómac blindat durant el bo de l'hivern, en les pesades i gelades
jornades de treball al defora. La clotxa és caloria pura, els seus
principals ingredients ho diuen tot: pa, arengada i oli, i encara li hem
d'afegir tomaca, ceba i alls escalivats. Tot en quantitats exagerades, tal
com requeria la faena al camp en els temps en què la maquinària agrícola
no anava més enllà del matxo, la mula i el carro. Per acabar d'arrossegar
la mixtura coll avall, la clotxa s'acompanyava -s'acompanya- d'un bon
grapat d'olives i d'un porró replè del vi més brau i negre possible. Avui
dia la clotxa ha perdut totalment la seua raó de ser. Fa molts anys que el
principal combustible que fan servir els pagesos per treballar és el
gasoil agrícola. Però, tot i que el terreny de joc de la clotxa avui en
dia hauria de ser més el de l'etnologia que no pas el de la gastronomia,
sembla que es resisteix a morir i cada cop són més els que la reivindiquen
com una mena de tret diferencial de les comarques abans esmentades. Així,
a la que t'encantes, en qualsevol festa, reunió d'amics o acte popular
apareix la clotxa en un moment o altre, gairebé sempre a mà armada i a
cara descoberta, presentada en pa de mig i acompanyada de mondongo, sang i
sagí per rematar.

-----------

Ramon Pàmies
Editor del Butlletí de Notícies del Priorat